L’educació és un dret, no un privilegi. És inconcebible que l’accés a l’educació superior cada cop es vegi més reduït a qui pot tenir l’adquisició econòmica suficient per costejar-se els estudis. El Pla Bolonya, la pujada dels preus dels graus, la LOMCE o el 3+2 són les mostres de la determinació per part del capital per privatitzar el sistema educatiu públic. La mercantilització, la competitivitat i l’individualisme en el si de la Universitat pública són manifestacions de les conseqüències d’aquesta privatització.

Ara fa un any el Govern de l’Estat iniciava una operació a gran escala per tal de justificar l’ofensiva repressiva contra la població de Catalunya, per l’organització de l’1 d’octubre, la seva celebració i les seves conseqüències.A Aquesta operació esdevenia especialment greu amb l’actuació de les forces de repressió contra la població, i amb persecució i empresonament de dirigents d’entitats socials, membres del Govern i de la Mesa del Parlament; així com contra activistes de base amb acusacions que arriben fins i tot al grau de “terrorisme”.

De cara al proper dijous dia 26 d’abril, les assemblees estudiantils han fet una convocatòria de vaga, emmarcada en un moment polític de necessitat de reactivar-nos com a moviment estudiantil i tornar a posar sobre la taula les necessitats de les estudiants i les nostres universitats públiques. El motiu principal entorn el qual gira la convocatòria es basa en l’accés: la rebaixa del 30% dels preus universitaris i l’equiparació dels preus de màster amb el de grau, reivindicacions constants del moviment estudiantil.

Malgrat compartir les motivacions principals de la convocatòria de mobilització, diverses organitzacions ens han fet saber que el 26 d’abril és el Dia de la Visibilitat Lèsbica, i és per això que creiem necessari replantejar-nos la conveniència de la data: no podem contribuir de forma activa a invisibilitzar aquest dia, un dia assenyalat per a la comunitat LGTBI. Necessitem, com a sindicat estudiantil d’esquerres, feminista i inclusiu, reforçar el nostre compromís a l’hora de construir unes universitats lliures de masclisme i lgtbifòbia.

Així doncs, des de l’Associació d’Estudiants Progressistes hem defensat, seguim i seguirem defensant les reivindicacions que aposten per la construcció d’una universitat al servei de la societat. Només mitjançant la mobilització podrem aturar les contrarreformes universitàries dels darrers anys i construir #LaUniQueVolem. Demanem al conjunt del moviment estudiantil que, per tal de preservar la unitat necessària en la lluita pels objectius conjunts, repensem unides les implicacions de mantenir la data actual, amb la finalitat de cercar-ne d’altres que no entrin en conflicte amb les reivindicacions d’altres col·lectius.

  Per la universitat gratuïta i feminista! Visca el Moviment Estudiantil!

Cada 8 de març sortim als carrers a celebrar, recordar, reivindicar i defensar les lluites i les conquestes de drets que milers de dones activistes, sufragistes i sindicalistes ens han deixat en herència. Per això, cada 8 de març –i cada dia– ens mobilitzem i seguim treballant sabent que la lluita és llarga i continua, i que només actuant amb sororitat podrem seguir avançant. És per això, que aquest 8 de març, el dia de la dona treballadora, convoquem a la vaga feminista internacional perquè som diverses, som vives, som lliures, som rebels i som per les que ja no hi són.

L’accés a la universitat no és igual per a tothom. El sistema universitari català ha evolucionat i ha canviat la seva forma de ser: l’impacte de la crisi econòmica, l’aplicació del Pla Bolonya i l’augment dels preus han suposat un canvi en la mentalitat i estil de vida de l’estudiant. Havent aconseguit que les filles d’obreres i obrers entréssim a les universitats, ara el moviment estudiantil lluita per mantenir-nos, a contracorrent.

Els últims anys hem vist com companyes fan malabars diaris per compaginar feina i estudis, com companyes són vistes des de l’Administració com part de famílies d’altes rendes mentre els pares escullen quin fill va a la universitat, com companyes lluiten diàriament per poder continuar els seus estudis, i hem vist com companyes s’han vist obligades a marxar, abandonar o oblidar les ganes de continuar formant-se a la universitat. I totes aquestes situacions tenen una mateixa explicació: el model de preus, taxes i beques.

És un fet que vivim en una societat masclista i, malauradament, la mort del patriarcat no és propera. La lluita contra la violència masclista és responsabilitat de totes i tots, callar, no lluitar, ens en fa còmplices i copartícips. És per això que denunciem la perversió del sistema educatiu i universitari en matèria de gènere: la seva passivitat davant la violència en els centres buida els nostres drets de contingut.

Quan parlem de violència hem de tenir en compte que n’hi ha de diferents tipus. Una primera divisió és la que fem entre la violència invisibilitzada, com els comentaris masclistes, i l’explícita, com l’assetjament o l’abús. També podem ser discriminades de manera activa, actuant d’acord als cànons del què entenem per violència, o de forma passiva al no reaccionar contra aquesta quan l’observem. A les aules, trobem totes aquestes violències: més de la meitat d’estudiants de les universitats catalanes n’han viscut alguna i moltes d’elles no eren conscients que les universitats tenen unitats especials d’acció.