L’especulació, l’assetjament immobiliari, l’increment dels desnonaments, els abusos sobre el preu del lloguer, els processos de gentrificació i turistificació no ens són aliens a les estudiants. Ens afecten directament i veiem com cada dia se’ns impossibilitat més de l’accés a l’habitatge, dificultant-nos el poder viure i estudiar en unes condicions dignes i vivibles. I no només ens afecta a les estudiants, el conjunt de la societat s’està veient expulsada sense alternatives per fons voltors i grans propietaris: és un problema sistèmic.

Cada dia les joves, estudiants i treballadores, veiem cada vegada més necessari lluitar-nos i reivindicar-nos, de construir-nos un futur digne i vivible. Necessitem poder disposar de les condicions necessàries per desenvolupar les nostres vides sense limitacions ni coercions imposades. Volem guanyar-nos el futur: estudiar, treballar, respirar i viure en pau. I això, només és possible en una societat sostenible bastida des de la solidaritat i sororitat entre les persones i no des de la competició, la imposició i el sotmetiment. Aquest proper mes de març, se’ns obre l’oportunitat per reivindicar aquest futur: un futur obertament feminista i ecologista.

El pròxim 8 de març, dia de la dona treballadora, hem tornat a organitzar la vaga feminista per dir un cop més, i fins que esfondrem el patriarcat, que estem fartes. Estem fartes que ser dona sigui sinònim de viure pels altres i mai per nosaltres, que sostinguem la vida sense poder viure les nostres. Fartes que ens vesteixin de rosa, que ens diguin què podem fer i què no, d’assumir pitjors posicions i remuneracions laborals, de dobles, triples i quàdruples torns, de ser vistes com a mares, cuidadores. Farts d’actituds, comentaris i violències masclistes, i que aquestes es reprodueixin i es normalitzin als carrers i a les aules dels nostres centres d’estudi. Estem fartes i cansades, però polititzem cada una d’aquestes emocions perquè sabem que hem d’avançar cap a una societat feminista i igualitària.

Avui, dia 21 de febrer de 2019, set militants de la nostra organització, dues menors, juntament amb dues simpatitzants, també menors, han sigut víctimes de la repressió i la violència policial en el transcurs de la manifestació estudiantil convocada en el marc de la Vaga General en contra del procés de judicialització del referèndum de l’1-O.

Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes volem mostrar el nostre suport a la ILP Universitats, impulsada per persones de la comunitat educativa i militants de la societat civil amb l’objectiu de fer efectiva la rebaixa del 30% dels preus de la matricula, demanda àmpliament recolzada per l’estudiantat i aprovada pel Parlament de Catalunya.

El sector públic està en perill i totes ho sabem. Estudiants, funcionaris i les usuàries dels serveis socials, totes les ciutadanes, estem patint una davallada de qualitat de vida a causa de les retallades aplicades de forma indiscriminada a la despesa social. Les estudiants hem viscut un augment abusiu de les taxes i hem observat com la universitat pública s’ha tornat un privilegi i ha deixat de ser un dret que totes les ciutadanes hauríem de tenir. Hem vist com s’han expulsat milers d’estudiants perquè no poden fer front a les taxes. Estem patint una precarització de les nostres vides, on moltes, hem de treballar i estudiar per tal de poder pagar les taxes. Observem, amb ràbia, la precarització del professorat, sobretot de l’associat que té uns sous irrisoris comparant amb les seves companyes fent, moltes vegades, la mateixa feina.

Un any més, com cada 25N, des de l’AEP ens unim a les reivindicacions en la lluita per a l’eliminació de la violència envers les dones. I ho fem amb l’esperança, com sempre, de que aquesta sigui una lluita que ens acompanyi durant tot l’any. La quarta onada del feminisme és una realitat, ho vam demostrar el passat 8M, i gràcies a la lluita incansable de totes les nostres companyes estem aconseguint que es parli d’aquesta violència constant que patim les dones al nostre dia a dia, i que la necessitat de fer front al sistema patriarcal estigui a l’agenda pública. No podem començar sense recordar primer a les 15 víctimes mortals per feminicidi a Catalunya durant l’any 2018, segons femincidio.net. Aquestes víctimes mortals no només recullen les assassinades en mans de la parella, sinó també els feminicidis familiars, les víctimes mortals per violacions i els femincidis infantils. De les dones assassinades per les seves parelles, que en són 9, només una d’elles havia denunciat el seu agressor. Per tant, aquest és un dia també contra la justícia patriarcal que ens qüestiona, ens maltracta i no ens protegeix. Volem una justícia que ens defensi i recolzi quan denunciem, i, alhora, que ens doni la confiança per poder denunciar. Volem tenir recursos al nostre abast per poder detectar les situacions de violència, per saber com actuar i fer-ne front. Que denunciar no sigui posar encara més en perill la nostra vida, sinó que ens ajudi a sortir i a ser lliures d’aquestes relacions que ens ofeguen i ens maten.