Arriba el 25 de novembre, Dia Internacional contrs la Violència Masclista, i un any més, hem de mobilitzar-nos contra la xacra social que significa el masclisme i les violències fruit d’un sistema patriarcal que es sustenta en la nostra submissió i dominació. Aquest últim any 2019, 51 dones han sigut víctimes mortals d’aquest sistema assassí a l’Estat Espanyol, sumant totes les dones que no compten en les xifres oficials o que arroseguen les seqüeles de relacions de maltractament, violacions i agressions.

El passat 29 d’octubre el Moviment Estudiantil en el seu conjunt, Assemblees de Facultats i Sindicats Estudiantils, començàvem una Vaga Indefinida amb l’objectiu de respondre en contra de la injusta situació política i repressiva que vivim a Catalunya i reivindicant eines per al lliure exercici de la mobilització, com és l’avaluació única, una demanda del moviment estudiantil post-Bolonya. Després de pràcticament dues setmanes d’aquesta mobilització, més les anteriors des del coneixement de la Sentència, i havent-se els estudiants i joves organitzat en l’Acampada Universitat, creiem que és el moment de fer una valoració i prendre decisions que ens facin avançar cap els nostres objectius.

El passat 14 d’octubre vam conèixer la Sentència cap als líders independentistes per l’organització del referèndum del 1 d’octubre i les mobilitzacions que hi van derivar. Aquesta sentència no només ha estat una condemna cap als líders independentistes, sino que també ha estat una mostra de rebuig per part de l’Estat Espanyol cap al dret a manifestació i d’opinió, que han quedat greument vulnerats.

El passat dilluns va sortir la vergonyosa Sentència cap als líders independentistes, amb una totalitat de 99 anys i mig de presó. La justícia espanyola ha plantejat una situació sense marxa enrere: el dret a manifestació i d’opinió es veuen greument vulnerats.

Estem a poques setmanes abans què surti la Sentència als líders i polítics independentistes que van organitzar el referèndum de l’1 d’Octubre i van declarar la independència de forma unilateral. En els passats dos anys hem pogut veure com, amb l’excusa de salvaguardar l’ordre constitucional, s’han vulnerat drets fonamentals com la llibertat d’expressió i d’opinió, així com el dret a manifestació.

El Govern de l’Estat, conjuntament amb el de la Generalitat, han sigut protagonistes en la repressió de la qual ha sigut víctima el moviment independentista durant aquest període: les manifestacions contra el judici de vergonya que es va iniciar a principis d’any va acabar amb identificacions i detencions de les manifestants, així com la criminalització de la protesta ha causat que civils com la Tàmara Carrasco hagi estat un any confinada a Viladecans i l’Adrià Carrasco continuï a l’exili a Brussel·les per talls de carreteres i peatges.

No és cap misteri que vivim en una societat adultocentrica on l’adult ostenta el poder, controla l’accés dels infants, joves i ancians a drets i materials i esdevé referència i mesura de totes les coses en l’àmbit simbòlic. Com a fills d’aquesta societat adultocentrica que som, tenim interioritzats uns valors, actituds i creences basades en la diferència d’edat.