El 12, 13 i 14 de juny són dates assenyalades als calendaris de moltes estudiants de segon de Batxillerat, un curs completament enfocat al més pur individualisme competitiu. Només s’espera que com a estudiants memoritzem, repetim i mecanitzem el temari. Les PAU són dies d’estrès, pors i inseguretats: ens juguem el nostre futur estudiantil a una nota, a un número definitori de les nostres capacitats construït a través d’un model classificador del coneixement. I aquests números, aquesta classificació sistèmica del nostre futur no és gratuïta, no és igualitària i no és pensada per a totes.

És innegable que ens trobem en plena emergència climàtica. Poc a poc, les diferents universitats públiques de Catalunya van adherint-se a les demandes de reacció que portem llençant, des de fa temps, des del moviment ecologista. L’últim informe del Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) continua alertant-nos: tenim només 11 anys per evitar la catàstrofe climàtica i l’emergència social limitant l’augment de la temperatura mundial a 1,5ºC.

Molts cops sentim que s’ha millorat la nostra qualitat de vida, que com a persones que trenquem els cànons d’una heterosexualitat obligatòria tenim una vida millor que anys enrere. No podem negar que és cert, però tampoc podem deixar de lluitar: continuem sent excloses i marginades, continuem sent desposseïdes i mercantilitzades. Com a membres d’un sindicat d’estudiants, no podem permetre que les pròximes generacions hagin de descobrir la seva sexualitat en la intimitat, des de la ignorància, la por i el rebuig. No podem deixar-les en herència unes aules on s’aprengui que naixem homes i com a tal hem de comportar-nos patriarcalment, ni que naixem dones i no podem estimar-nos: ni a nosaltres mateixes ni entre nosaltres. Per això lluitem.

Avui en dia, les retallades de la crisi encara afecten l’escola pública. Ens trobem amb aules massificades, instituts amb poc pressupost que no poden afrontar reformes per mantenir els centres en condicions, instituts que estan en barracons, etc. El Govern de la Generalitat porta des del 2017 sense prendre cap mena de mesura per revertir les retallades pressupostàries i per millorar la qualitat de l’educació pública, mentre diuen des de fa sis anys que estem de nou en creixement econòmic.

El moviment estudiantil català, des de cada una de les seves trinxeres, sortirà aquest dijous 9 de maig als carrers de la ciutat de Barcelona. Sortirà amb la convicció de què estem lluitant per una demanda obvia, per una demanda històrica. La rebaixa dels preus públics és una demanda històrica que ha anat evolucionant fins al dia d’avui, que davant els preus més elevats de l’Estat espanyol i la inacció dels Governs, veiem cada curs més vulnerat el nostre dret a l’educació en totes les etapes.

Hem crescut en plena crisis econòmica, rodejats de retallades, pèrdues de drets i polítiques d’austeritat. Ens diuen que ara, que han passat 10 anys, ja s’ha acabat: l’economia s’ha recuperat. Però per a qui s’ha recuperat? Nosaltres sabem que no hem sortit d’ella, que la precarietat s’ha convertit norma, que els abusos econòmics a les universitats, als lloguers, als transports, sembla que només els veiem les que els patim. Sabem que ens tocarà viure pitjor del que ho han fet els nostre pares i mares.