Error: Only up to 6 modules are supported in this layout. If you need more add your own layout.

Un març de lluites

Written by aep on . Posted in Comunicats, Grup d'Ecologisme, Grup Feminista

Cada dia les joves, estudiants i treballadores, veiem cada vegada més necessari lluitar-nos i reivindicar-nos, de construir-nos un futur digne i vivible. Necessitem poder disposar de les condicions necessàries per desenvolupar les nostres vides sense limitacions ni coercions imposades. Volem guanyar-nos el futur: estudiar, treballar, respirar i viure en pau. I això, només és possible en una societat sostenible bastida des de la solidaritat i sororitat entre les persones i no des de la competició, la imposició i el sotmetiment. Aquest proper mes de març, se’ns obre l’oportunitat per reivindicar aquest futur: un futur obertament feminista i ecologista.

El pròxim 8 de març, dia de la dona treballadora, hem tornat a organitzar la vaga feminista per dir un cop més, i fins que esfondrem el patriarcat, que estem fartes. Estem fartes que ser dona sigui sinònim de viure pels altres i mai per nosaltres, que sostinguem la vida sense poder viure les nostres. Fartes que ens vesteixin de rosa, que ens diguin què podem fer i què no, d’assumir pitjors posicions i remuneracions laborals, de dobles, triples i quàdruples torns, de ser vistes com a mares, cuidadores. Farts d’actituds, comentaris i violències masclistes, i que aquestes es reprodueixin i es normalitzin als carrers i a les aules dels nostres centres d’estudi. Estem fartes i cansades, però polititzem cada una d’aquestes emocions perquè sabem que hem d’avançar cap a una societat feminista i igualitària.

25-N: prou violència masclista!

Written by aep on . Posted in Comunicats, Comunicats, Grup Feminista

Un any més, com cada 25N, des de l’AEP ens unim a les reivindicacions en la lluita per a l’eliminació de la violència envers les dones. I ho fem amb l’esperança, com sempre, de que aquesta sigui una lluita que ens acompanyi durant tot l’any. La quarta onada del feminisme és una realitat, ho vam demostrar el passat 8M, i gràcies a la lluita incansable de totes les nostres companyes estem aconseguint que es parli d’aquesta violència constant que patim les dones al nostre dia a dia, i que la necessitat de fer front al sistema patriarcal estigui a l’agenda pública. No podem començar sense recordar primer a les 15 víctimes mortals per feminicidi a Catalunya durant l’any 2018, segons femincidio.net. Aquestes víctimes mortals no només recullen les assassinades en mans de la parella, sinó també els feminicidis familiars, les víctimes mortals per violacions i els femincidis infantils. De les dones assassinades per les seves parelles, que en són 9, només una d’elles havia denunciat el seu agressor. Per tant, aquest és un dia també contra la justícia patriarcal que ens qüestiona, ens maltracta i no ens protegeix. Volem una justícia que ens defensi i recolzi quan denunciem, i, alhora, que ens doni la confiança per poder denunciar. Volem tenir recursos al nostre abast per poder detectar les situacions de violència, per saber com actuar i fer-ne front. Que denunciar no sigui posar encara més en perill la nostra vida, sinó que ens ajudi a sortir i a ser lliures d’aquestes relacions que ens ofeguen i ens maten.

Cap a la #VagaFeminista: si nosaltres ens aturem, tot s’atura

Written by aep on . Posted in Comunicats, Grup Feminista

Cada 8 de març sortim als carrers a celebrar, recordar, reivindicar i defensar les lluites i les conquestes de drets que milers de dones activistes, sufragistes i sindicalistes ens han deixat en herència. Per això, cada 8 de març –i cada dia– ens mobilitzem i seguim treballant sabent que la lluita és llarga i continua, i que només actuant amb sororitat podrem seguir avançant. És per això, que aquest 8 de març, el dia de la dona treballadora, convoquem a la vaga feminista internacional perquè som diverses, som vives, som lliures, som rebels i som per les que ja no hi són.

Per unes universitats lliures de Violència

Written by aep on . Posted in Comunicats, Grup Feminista

És un fet que vivim en una societat masclista i, malauradament, la mort del patriarcat no és propera. La lluita contra la violència masclista és responsabilitat de totes i tots, callar, no lluitar, ens en fa còmplices i copartícips. És per això que denunciem la perversió del sistema educatiu i universitari en matèria de gènere: la seva passivitat davant la violència en els centres buida els nostres drets de contingut.

Quan parlem de violència hem de tenir en compte que n’hi ha de diferents tipus. Una primera divisió és la que fem entre la violència invisibilitzada, com els comentaris masclistes, i l’explícita, com l’assetjament o l’abús. També podem ser discriminades de manera activa, actuant d’acord als cànons del què entenem per violència, o de forma passiva al no reaccionar contra aquesta quan l’observem. A les aules, trobem totes aquestes violències: més de la meitat d’estudiants de les universitats catalanes n’han viscut alguna i moltes d’elles no eren conscients que les universitats tenen unitats especials d’acció.

25N: NO MORIM, ENS MATEN

Written by aep on . Posted in Comunicats, Grup Feminista

Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes, aquest 25N seguim reivindicant la necessitat de continuar feminitzant els espais estudiantils per reafirmar la importància de reforçar la lluita i defensa dels drets de les dones des de tots els àmbits al nostre abast. I en un dia com avui, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les dones, denunciem tot els tipus de violència als que, diàriament, ens veiem sotmeses les dones. Recordem especialment a les 91 dones assassinades d’aquest 2017, a qui se les ha privat de la seva vida; però recordem també a totes les víctimes d’assetjament sexual, a totes les que pateixen violència psicològica, o que pateixen assetjament pels carrers o per internet, les dones que viuen amb una doble jornada laboral, les que pateixen l’escletxa salarial, la publicitat i l’humor sexista, la cosificació femenina, etc.

Arrant del judici de La Manada, fa setmanes que escoltem comentaris masclistes que volen desacreditar a la víctima, per seguir amb la seva vida, i que pretenen donar justificació a una agressió sexual. Ens remou per dins i ens genera ràbia i impotència aquesta situació, portant-nos a entendre que vivim en una societat on l’única víctima que no és qüestionada és la morta. I no, no estem disposades a viure callades, espantades i indignades dins d’un sistema que no ens veu com a iguals, que ens tracta com a ciutadanes de segona. No volem haver d’argumentar com ens vestim, com vivim, com ens desenvolupem per tal de no ser considerades culpables d’agressions i assetjaments que patim, nosaltres no som el problema.

Sabem que la manera de posar fi aquest sistema patriarcal és ensenyant des de la igualtat i el respecte. Per això exigim i seguirem treballant perquè a les universitats catalanes es continuïn adoptant mesures per erradicar les violències masclistes i actuïn davant d’aquestes, també seguirem treballant per assolir la paritat dins les institucions universitàries, i la inclusió de dones i de la perspectiva de gènere als plans docents. Les dones d’AEP, com moltes altres, no cedirem ni farem un pas enrere.

La universitat, i l’educació en si mateixa, ha de convertir-se en un espai que també sigui de les dones i que estigui disposat a ser-ho cada dia de més dones. S’ha de condemnar cada agressió que es pateixi a les aules, protegint a la víctima i acusant públicament a l’agressor. No podem seguir seguir silenciades.

Però el problema no només sorgeix a les universitats, exigim que a les escoles i instituts s’inclogui la perspectiva de gènere, que hi hagi també protocols contra les agressions masclistes i una formació introductòria al feminisme. S’han de protegir a totes les dones sense excepció.

Un dia com avui, també hem de reconèixer tota la feina i esforç que han fet tantes dones per arribar fins on som ara. Sabem que, sense elles, no hauríem avançat ni aconseguit els drets que actualment gaudim. Però encara no s’ha acabat la nostra lluita, hem de seguir als carrers, a les aules, a les institucions, treballant i lluitant perquè cap dona hagi de viure amb por ni restar callada davant d’una agressió. Seguirem treballant i lluitant perquè, en un futur, les dones tingui de forma real i efectiva tots els drets i privilegis amb els quals avui nosaltres encara no comptem.

Així doncs, sortim als carrers a combatre el sistema que ens oprimeix, que ens culpabilitza, i que ens vol callades a recordar que som aquí i hem vingut a quedar-nos, que cap dona es queda enrere perquè sí, que ens volem vives, lliures i rebels, QUE NO MORIM: ENS MATEN.

PER UN 8M AMB ULLERES LILES: LA HISTORIA TAMBÉ ÉS NOSTRA

Written by aep on . Posted in Comunicats, Grup Feminista

 

    Amb motiu del 8 de març, les companyes d’AEP volem donar el nostre recolzament a les lluites de les dones amb aquest manifest.

                Les grans dones que es recorden a la Història queden restringides a “aconseguir una igualtat de gènere efectiva” dins d’una mena d’ “Història de les dones” on, com un element folclòric, s’estudia a les dones a part, en lloc d’explicar per què foren imprescindibles per la Història, en majúscules, d’aquest país. El cas més clar és el de Clara Campoamor, de la qual es diu que va ser “una de les principals impulsores del vot femení” quan, sense ella, la Segona República no hagués tingut sentit. S’ha de fer memòria, i veure com les dones no som només les mares, les filles i les dones dels personatges que apareixen als llibres de text; també éssers actius dels apassionants i decisius esdeveniments de la Història. En aquest manifest volem fer veure que no busquem ésser iguals que els homes, no volem adaptar-nos als seus estàndards masculins, sinó que volem trencar amb ells i crear-ne de nous!

            Avui en dia les dones es veuen atacades per molts tipus de masclismes: el patriarcat ha evolucionat a cada regió i es manté de forma inconscient per moltes persones, tot i que no ho vulguin acceptar. Nosaltres vivim sota una opressió forta i a la vegada subtil, que encara així ens ofega cada dia més. La discriminació per ser dona es perpetua, ho veiem en les 24 dones assassinades a mans de les seves parelles aquest any, en la sexualització de la dona ja en edats molt curtes, en les dones trans i en les persones amb sexualitats no-normatives que pateixen dia rere dia una discriminació per part del sistema i de la societat; en la desigualtat salarial i en la insistència que el patriarcat manifesta en dir-nos com ser dona.

                Però per sort, cada vegada som més les que ens posem les ulleres liles: ho veiem a les assemblees feministes, a les dones en vaga de fam a la Puerta del Sol de Madrid i a l’aturada internacional de dones que hi ha convocada per aquest 8 de març!

                      Des de sempre hi ha hagut dones lluitant pels drets de totes nosaltres i, en aquests temps que corren, a tots aquells que ens volen oprimides els espanta el nostre empoderament. Però espantem perquè no volen que els fem tot el que hem hagut de patir nosaltres; el feminisme no és això, el feminisme és l’empoderament de la dona a la societat, aconseguir fer entendre que la dona no és menys que l’home i que no tenim res del que avergonyir-nos. Perquè cada vegada som més, estem conscienciades, més organitzades i som més fortes.

             Els intimida la nostra independència, els preocupa que haguem perdut por.

El 8 de març és un dia per recordar, per recordar totes les companyes que van dedicar la seva vida a lluitar pels drets de totes i que el patriarcat ens vol negar, a aquelles dones que en el seu dia a dia, amb petites accions, creen sororitat i ensenyen, potser sense saber-ho, el que és la igualtat real, a aquelles que ja no hi són perquè van ser assassinades per homes masclistes, fills sants del patriarcat, i per pensar en aquelles dones que ja amb 15 anys pateixen violència masclista. I és un dia, sobretot, per recordar que, emancipades, organitzades i unides, som molt més fortes.

WhatsApp Image 2017-03-07 at 10.13.05