Error: Only up to 6 modules are supported in this layout. If you need more add your own layout.

#EducacióPerConstruir

Written by aep on . Posted in Federacions, UAB, UB, UPC, UPF, URV

Actualment l’educació pública està sent atacada des del govern, tant de la Generalitat com de l’Estat, cada cop més l’estan convertint en un privilegi accessible només per a unes poques persones. A l’AEP no creiem en aquest model educatiu que ens exclou i per això apostem per la construcció d’un moviment estudiantil fort, unitari, de masses, amb discurs potent i mobilitzacions combatives i creatives. Un moviment educatiu que faci front a aquests atacs i defensi una educació del poble i pel poble, per això organitzem aquest cicle de xerrades per reflexionar sobre l’actualitat del sistema educatiu i per repensar el paper de l’educació en la nostra societat.

Col·labora: Observatori del sistema universitari, Ateneu Roig, Llamborda, SinPermiso, Centre d’Estudis sobre Moviments Socials CEMS

La infantilització de l’estudiant

Written by AEP-UPF on . Posted in Comunicats, UPF

 

Una de les conseqüències més palpables de l’ implantació del Pla Bolonya és la de tractar a l’estudiant universitari com si encara estigués al institut. És curiós com es ficava molt de èmfasis en l’autonomia de l’estudiant a l’hora de defensa aquest pla quan, tant en la pràctica com en la teoria, era totalment al contrari. L’obligació d’assistir als seminaris (sota pena de suspendre l’assignatura), l’excessiva carga de treball (que impedeix conciliar la vida laboral i la vida d’estudiant; hem de dedicar-nos a temps complert al estudi), el tutor de seguiment durant tota la carrera i la infravaloració del títol de grau ens permeten deduir que, ara per ara, la universitat es només una extensió del batxillerat. De fet, el que abans representava una llicenciatura (tant de nivell com de reconeixement) avui en dia només es pot equipara a grau i posgrau (o màster).

 

A la nostre universitat, això encara està més intensificat. Sempre hem tingut la fama de tenir un sistema molt paternalista (la UPF va ser de les més fervents defensores del Pla Bolonya) i, actualment, poques diferències podem trobar amb el tracte rebut a un institut qualsevol. En el nostre D.N.I. pot ficar que som majors d’edat però no ens enganyem, no ens estan preparant per la vida real (sort que hi ha pràctiques obligatòries, a quart o tercer curs, que serà el únic moment que podrem veure com funciona la vida real).

 

Si a tot això li afegim l’augment de les taxes, l’elitització subsegüent, el projecte de fer del claustre un òrgan consultiu i l’eradicació del paper crític de la universitat ens acabem trobant que la universitat s’està convertint en una bombolla bastant snob, desconnectada de la realitat i que impedeix que l’alumne pugui créixer i madurar. Que estan a la universitat encara necessitis un tutor que et guiï i t’orienti es bastant clarificador de tot això. Per desintoxicar-nos dels líders, de la verticalitat, de les estructures de poder i dependència, és un imperatiu autogestionar-se des de la universitat, recuperar les nostres vides. Abans, amb la llicenciatura, l’autonomia del estudiant estava molt més assegurada i t’obligava a aprendre des de els 18 anys a gestionar-te el temps, a viure de forma més independent. Hi havia temps per participar a la vida estudiantil, per ser un ciutadà crític (en comptes de domesticar-te), per treballar i, per sobre de tot, per aprendre a afrontar la vida real.

 

Potser aquestes reflexions és troben fora de lloc i ja han donat per suposat que tots hem de tenir un grau i que l’educació superior comença realment en el màster o posgrau. D’aquesta forma s’afegeix un filtre més a la mobilitat social  i s’asseguraran els privilegis de classe.

El 25N, no només anirem a votar: manifestació en contra de les violències de gènere

Written by aep on . Posted in Federacions, UPF

S’apropa el 25 de novembre, un dia que està a primera plana de l’actualitat, un dia en què a Catalunya se’ns crida a les urnes per manifestar el nostre posicionament envers l’estat de la qüestió política, econòmica i social a través de nostre vot. No plantejarem aquest diumenge com un dia crucial en el futur del país, ja que no ho creiem així: el dia 26, les coses seguiran més o menys igual per als qui van aprofitar una victòria electoral en un context de crisis econòmica per a legitimar un seguit de mesures restrictives (que en diuen d’austeritat) que estan anul·lant les possibilitats de viure en condicions dignes a una gran part de la població, sempre en favor de les classes dominants, que han seguit enriquint-se gràcies a les dinàmiques del capitalisme neoliberal, cada cop en un estadi més despietat i desafiant.

25N el dia internacional en contra de les violències de gènere

Written by AEP-UPF on . Posted in Comunicats, UPF

S’apropa el 25 de novembre, un dia que està a primera plana de l’actualitat, un dia en què a Catalunya se’ns crida a les urnes per manifestar el nostre posicionament envers l’estat de la qüestió política, econòmica i social a través de nostre vot. No plantejarem aquest diumenge com un dia crucial en el futur del país, ja que no ho creiem així: el dia 26, les coses seguiran més o menys igual per als qui van aprofitar una victòria electoral en un context de crisis econòmica per a legitimar un seguit de mesures restrictives (que en diuen d’austeritat) que estan anul·lant les possibilitats de viure en condicions dignes a una gran part de la població, sempre en favor de les classes dominants, que han seguit enriquint-se gràcies a les dinàmiques del capitalisme neoliberal, cada cop en un estadi més despietat i desafiant.   És per això que trobem fora de lloc que CiU hagi convocat eleccions ara, sabent que potser en dos anys més de legislatura s’hagués posat per fi en evidència i li fos impossible amagar la direcció real de les seves polítiques (desmantellament dels serveis públics, privatitzacions, dissolució de les ajudes i drets socials…), i aprofitant-se d’un sentiment nacional que està explotant per a fer-se seu un discurs que mai li ha pertangut, i així amagar totes les accions del seu mal govern -que no dista tant del de l’espanyol, donada la dependència d’ambdós a qualcom que té més veu: els bancs, Europa i els mercats. Però encara ens sembla més desencertat que ho faci en una data com el 25 de novembre, el dia internacional en contra de les violències de gènere.   D’entrada, el fet de concertar una jornada electoral en una commemoració com aquesta ja suposa o bé una ignorància pel fet, o bé un menyspreu per la reivindicació que comporta el 25N. Però si ens aturem a analitzar-ho, no només és això, sinó suposa la invisivilització de la problemàtica de gènere, en concret de les violències de gènere. I d’aquesta manera s’esdevé, a més, un altre tipus de violència: imposar un afer de manera prioritària per sobre d’una lluita que, si ja de per si, té poca repercussió en el dia a dia, s’afebleix encara més enfront de tot el ressó mediàtic propi d’unes eleccions. Per acabar d’enllestir-ho, la Junta Electoral ha prohibit la manifestació que, com cada any per aquest dia, ha de sortir a cridar en contra de qualsevol tipus de violència envers dones i nenes. Com és possible que havent marcat aquesta data, no poguessin preveure que no ens quedaríem callades i callats?   El 25 de novembre anirem a votar, i també anirem a la manifestació per recordar les víctimes de violència masclista, i per sensibilitzar la societat sobre aquest problema que trascendeix l’àmbit domèstic i esdevé estructural. I també per fer-los veure que no és responsable fer el que han fet amb aquesta data: relegar-la a un segon pla, restar-li importància, quan és en realitat la cita a les urnes el que és simplement un diumenge que no té un dia fix en què dur-se a terme i que podria haver estat qualsevol altre si s’hi haguessin mirat més.

A la UPF es canvien professors, alumnes i PAS per vàters i portes

Written by aep on . Posted in UPF

Començat aquest curs 2012-2013 a la UPF hem pogut notar en l’ambient que diverses coses han canviat. Ens han pujat un 66% el preu de la matrícula (quan a la majoria de països d’Europa -Suècia, Noruega, Finlàndia, Rep.Txeca, Dinamarca, França etc- no es paga ni un sol euro o menys de 200 per curs) provocant que aquest curs siguem menys (un 10% menys d’estudiants, no estem totes), les beques han patit una retallada del 11%, han acomiadat als líders sindicals de la UPF així com a molt personal docent (utilitzant el subterfugi de la no renovació de contractes a professors associats).

A la UPF es canvien professors, alumnes i PAS per vàters i portes

Written by AEP-UPF on . Posted in Comunicats, UPF

Començat aquest curs 2012-2013 a la UPF hem pogut notar en l’ambient que diverses coses han canviat. Ens han pujat un 66% el preu de la matrícula (quan a la majoria de països d’Europa -Suècia, Noruega, Finlàndia, Rep.Txeca, Dinamarca, França etc- no es paga ni un sol euro o menys de 200 per curs) provocant que aquest curs siguem menys (un 10% menys d’estudiants, no estem totes), les beques han patit una retallada del 11%, han acomiadat als líders sindicals de la UPF així com a molt personal docent (utilitzant el subterfugi de la no renovació de contractes a professors associats). Una cosa però ens ha sorprès enormement, els nous estudiants no hauran pogut notar el canvi però per els que portem un temps aquí ens ha pres completament desprevinguts: hi ha hagut una renovació dels serveis per a homes així com de les portes de l’edifici Roger de Llùria. Ens agradaria saber quan han costat aquestes “pijadas” fetes en una època d’austeritat que només serveixen per alimentar l’esnobisme de la UPF. En efecte, els serveis dels homes estaven completament nous l’any passat, molt millors que els que tenim la majoria de nosaltres a casa nostre. La reforma ha consistit en treure els urinaris, pintar unes parets que estaven en perfecte estat i canviar algunes cosetes. Possiblement el cost sigui bastant elevat per bany reformat, a més de les noves portes que no només semblen de molt bona qualitat (i, per tant, molt cares) també consumeixen més energia (per tant, més calers) que les anteriors (aquestes necessiten d’un sistema elèctric que les faci funcionar, les anteriors, no). Ens preguntem, saben els antecedents del nostre equip rectoral (els caps de setmana a hotels de luxe a terrassa pagats amb els nostres diners) si no hi hagut cap desviament sospitós de diners durant l’ùltim curs que han hagut de justificar amb aquestes innecessàries reformes. Si els hi concedim el benefici del dubte (serem bons per una vegada i no pensarem malament) tampoc podem comprendre perquè s’estan realitzant aquestes despeses quan s’està retallant en el nostre servei educatiu. Possiblement sigui aquest el model que definitivament volen implantar: tenir els edificis més bonics del món, tot molt net i nou però una qualitat educativa mediocre. Tot apariències, tot superficial. A més del malversament de fons públics que tot això implica…si ens pujen les taxes de forma injusta com a mínim volem tenir una inversió en més professorat o en més gent de PAS, no volem banys nous, no volem portes noves (sobre tot saben que ja eren nous abans i no necessitaven de cap mena de reforma). Ens sentim indignats i humiliats. No pot ser que ens estiguin predicant el dogma de la fe en la austeritat per una banda i després es gastin els diners en tonteries, sempre deixen de banda a tot l’alumnat i el professorat. No volem que els diners fruit de la pujada de taxes es destinin a urinaris nous o a portes noves o a augmentar les butxaques dels cleptòcrates del equip rectoral.  Hem de dir prou.