El passat 14 d’octubre vam conèixer la Sentència cap als líders independentistes per l’organització del referèndum del 1 d’octubre i les mobilitzacions que hi van derivar. Aquesta sentència no només ha estat una condemna cap als líders independentistes, sino que també ha estat una mostra de rebuig per part de l’Estat Espanyol cap al dret a manifestació i d’opinió, que han quedat greument vulnerats.
El passat dilluns va sortir la vergonyosa Sentència cap als líders independentistes, amb una totalitat de 99 anys i mig de presó. La justícia espanyola ha plantejat una situació sense marxa enrere: el dret a manifestació i d’opinió es veuen greument vulnerats.
Estem a poques setmanes abans què surti la Sentència als líders i polítics independentistes que van organitzar el referèndum de l’1 d’Octubre i van declarar la independència de forma unilateral. En els passats dos anys hem pogut veure com, amb l’excusa de salvaguardar l’ordre constitucional, s’han vulnerat drets fonamentals com la llibertat d’expressió i d’opinió, així com el dret a manifestació.
El Govern de l’Estat, conjuntament amb el de la Generalitat, han sigut protagonistes en la repressió de la qual ha sigut víctima el moviment independentista durant aquest període: les manifestacions contra el judici de vergonya que es va iniciar a principis d’any va acabar amb identificacions i detencions de les manifestants, així com la criminalització de la protesta ha causat que civils com la Tàmara Carrasco hagi estat un any confinada a Viladecans i l’Adrià Carrasco continuï a l’exili a Brussel·les per talls de carreteres i peatges.
No és cap misteri que vivim en una societat adultocentrica on l’adult ostenta el poder, controla l’accés dels infants, joves i ancians a drets i materials i esdevé referència i mesura de totes les coses en l’àmbit simbòlic. Com a fills d’aquesta societat adultocentrica que som, tenim interioritzats uns valors, actituds i creences basades en la diferència d’edat.
El novembre del 2018, el Parlament de Catalunya va iniciar els tràmits per aprovar l’avantprojecte de Llei de contractes dels serveis a les persones, més coneguda popularment com a “Llei Aragonès“.
Aquesta normativa, que és la transposició d’una directiva de la Unió Europea aprovada l’any 2014 (la 2014/23UE) que diu que si uns serveis poden ser oferts per les administracions públiques, no cal que surtin a concurs públic, vol esdevenir un marc regulador per la contractació d’aquells serveis que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de vida de les persones.
L’any 2013 el Departament d’Ensenyament va signar un conveni de col·laboració per posar en marxa un partenariat públic-privat (Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Financers i BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell, Santander i Caixa Enginyers, amb el suport del Col·legi d’Economistes de Catalunya i la European Financial Planning Association) i fer arribar, de forma gratuïta, l’EDUCACIÓ FINANCERA a tots els centres educatius.
