El passat 1 de Març entrava en vigor la nova T-Mes bonificada. Es tracta d’una nova tarifa reduïda destinada a aquelles persones que es troben en una situació d’atur. El preu a pagar és de 9.95€ al mes, la qual cosa suposa una bonificació del 80% respecte a la targeta original. Des d’AEP, en la nostra funció al servei de les estudiants, fem el següent comunicat per tal de donar a conèixer aquest nou títol entre el col·lectiu estudiantil.

La T-Mes bonificada es llança com un ajut per aquelles persones en situació d’atur. Però aquest no és l’únic requisit per accedir-hi. La segona condició és estar cobrant una prestació per desocupació inferior al salari mínim interprofessional, partint que aquest, ara mateix se situa en 707,6 €.

Segons dades de l’Observatori Català de la Joventut, el 40,4% dels joves aturats a Catalunya són a la vegada estudiants. Sabent també que, segons dades del mateix observatori, més del 50% dels joves que troben feina, la troben amb caràcter temporal. Són aquests joves, entre els quals trobem molts universitaris, els que es podran aprofitar de la nova tarifa.

El procediment per accedir aquesta nova targeta pot tenir una certa complicació. En primer lloc, serà necessari presentar el certificat que justifiqui que les prestacions rebudes són inferiors al salari mínim interprofessional. Aquest ha de ser expedit pel SEPE, pel SOC o per l’Ajuntament d’empadronament; a més, s’ha de renovar cada 105 dies, el que es tradueix en tres targetes per cada un d’ells. Per últim serà necessari presentar el DNI/NIE.

La nova tarifa se troba disponible per a les 6 zones amb el mateix preu, el qual equival a una T-10 tan sols per la zona 1. Aquest fet és clau per aquelles estudiants que van fins a la ciutat de Barcelona cada dia i per les que tenen la seva universitat fora de la zona 1, com és el cas de la UAB. La T-Mes tan sols s’expedeix en certs punts de venda, que podeu consultar a la pàgina de ATM.

Des de l’AEP esperem que aquesta informació sigui d’interès. Si no és el teu cas, difon. Per a qualsevol dubte al voltant d’aquest tema, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.  

 

    Amb motiu del 8 de març, les companyes d’AEP volem donar el nostre recolzament a les lluites de les dones amb aquest manifest.

                Les grans dones que es recorden a la Història queden restringides a “aconseguir una igualtat de gènere efectiva” dins d’una mena d’ “Història de les dones” on, com un element folclòric, s’estudia a les dones a part, en lloc d’explicar per què foren imprescindibles per la Història, en majúscules, d’aquest país. El cas més clar és el de Clara Campoamor, de la qual es diu que va ser “una de les principals impulsores del vot femení” quan, sense ella, la Segona República no hagués tingut sentit. S’ha de fer memòria, i veure com les dones no som només les mares, les filles i les dones dels personatges que apareixen als llibres de text; també éssers actius dels apassionants i decisius esdeveniments de la Història. En aquest manifest volem fer veure que no busquem ésser iguals que els homes, no volem adaptar-nos als seus estàndards masculins, sinó que volem trencar amb ells i crear-ne de nous!

            Avui en dia les dones es veuen atacades per molts tipus de masclismes: el patriarcat ha evolucionat a cada regió i es manté de forma inconscient per moltes persones, tot i que no ho vulguin acceptar. Nosaltres vivim sota una opressió forta i a la vegada subtil, que encara així ens ofega cada dia més. La discriminació per ser dona es perpetua, ho veiem en les 24 dones assassinades a mans de les seves parelles aquest any, en la sexualització de la dona ja en edats molt curtes, en les dones trans i en les persones amb sexualitats no-normatives que pateixen dia rere dia una discriminació per part del sistema i de la societat; en la desigualtat salarial i en la insistència que el patriarcat manifesta en dir-nos com ser dona.

                Però per sort, cada vegada som més les que ens posem les ulleres liles: ho veiem a les assemblees feministes, a les dones en vaga de fam a la Puerta del Sol de Madrid i a l’aturada internacional de dones que hi ha convocada per aquest 8 de març!

                      Des de sempre hi ha hagut dones lluitant pels drets de totes nosaltres i, en aquests temps que corren, a tots aquells que ens volen oprimides els espanta el nostre empoderament. Però espantem perquè no volen que els fem tot el que hem hagut de patir nosaltres; el feminisme no és això, el feminisme és l’empoderament de la dona a la societat, aconseguir fer entendre que la dona no és menys que l’home i que no tenim res del que avergonyir-nos. Perquè cada vegada som més, estem conscienciades, més organitzades i som més fortes.

             Els intimida la nostra independència, els preocupa que haguem perdut por.

El 8 de març és un dia per recordar, per recordar totes les companyes que van dedicar la seva vida a lluitar pels drets de totes i que el patriarcat ens vol negar, a aquelles dones que en el seu dia a dia, amb petites accions, creen sororitat i ensenyen, potser sense saber-ho, el que és la igualtat real, a aquelles que ja no hi són perquè van ser assassinades per homes masclistes, fills sants del patriarcat, i per pensar en aquelles dones que ja amb 15 anys pateixen violència masclista. I és un dia, sobretot, per recordar que, emancipades, organitzades i unides, som molt més fortes.

          Dins el marc de les mobilitzacions convocades per diferents sindicats d’estudiants, de treballadors i associacions de pares i mares, que es realitzaran el proper dia 9 de març de 2017, des de l’Associació d’Estudiants Progressistes volem mostrar el nostre recolzament envers aquestes i convoquem a la nostra militància a mobilitzar-se.

         Diem NO a la LOMCE, una llei totalment contrària al model d’educació pública que nosaltres defensem. Estem en contra d’una llei que ens retalla els nostres drets com a estudiants i, a més a més, ens restringeix de tenir poder associatiu dins dels nostres centres, reduint el paper del Consell Escolar dins dels Instituts. També diem NO a la LOMCE, perquè com a estudiants progressistes, defensem una educació laica, sense cap matèria religiosa avaluable, i volem recuperar als nostres centres les matèries que han perdut un valor avaluable, com són les de l’àmbit artístic i filosòfic. Ens oposem a aquesta llei perquè considerem que fomenta l’elitització dels nostres Instituts i les nostres Universitats, ja que les proves d’avaluació externes i les revàlides a 4t d’ESO afavoreixen a aquest fet. Des de l’AEP, volem i exigim unes pràctiques dignes i remunerades per a les estudiants universitàries i d’FP, que aquesta llei no ens ofereix.

               Però, no només diem NO a la LOMCE el dia 9 de març, també diem NO a les retallades que s’estan duent a terme a la nostra educació, aquestes retallades que ofeguen a la comunitat educativa dia rere dia, i que ens priven de tenir una educació pública de qualitat. Per tant, exigim la reversió d’aquestes retallades, i que les mesures aplicades pel govern de la Generalitat que estan d’acord amb la LOMCE siguin revocades immediatament, perquè estem cansades dels continus atacs a l’educació pública al llarg dels darrers anys. A més, no ens quedem aquí, i demanem l’increment del pressupost dedicat a l’educació, així com la recuperació d’un sistema de beques que garanteixi la igualtat d’oportunitats.

               En aquesta jornada, sortirem al carrer conjuntament amb la resta de grups que conformen el món de l’educació. Per tant, ens posicionem tambè cap a la recuperació de les plantilles, la dignificació de les condicions laborals del professorat, i l’estabilització de la situació del professorat interí.

              Perquè volem una educació pública i de qualitat, feminista, justa, sense distincions de classe, sexe o ideologia, diem NO a la LOMCE.

Frenem la privatització del sistema educatiu.

       L’últim cap de setmana els militants i amics que ens trobem a l’AEP vam assistir a la XXV Assemblea Nacional. Va ser un conjunt de jornades gràcies a les quals vam formar-nos i vam construir i organitzar una AEP per poder arribar a assolir els objectius que ens hem proposat defensar.

          Vam començar el divendres 26 de febrer a la UPF per començar a exposar i debatre les activitats que hem dut a terme fins aquell dia. Es van presentar una sèrie d’informes que explicàvem que hem fet, quina ha estat la nostra activitat dins dels diferents centres educatius i de formació on estem presentes.

          Fen un repàs de tot el que s’ha fet per part d’AEP, vam abordar les qüestions més fonamentals de la nostra línia política i d’actuació. Començant per la feminització, vam acordar entre totes que és una línia essencial per pensar-nos tant com a organització i des d’una visió més interna com a actor del moviment estudiantil. Trobem que incorporar a les dones als espais comuns d’activitat política és uns dels reptes de futur de qualsevol sindicat o associació d’estudiants per aconseguir tenir espais justos i lliures d’estructures patriarcals; per això és essencial empoderar i deconstruir.

          Tot seguit, vam parlar sobre la importància i la idoneïtat de estructurar les nostres demandes sota el paraigües de la Universitat Gratuïta. Vam debatre si era millor o no parlar d’igualtat o equitat com a objectiu primordial de les estudiants. Però òbviament, sense oblidar-nos de la necessitat que juga en aquest debat la formació anterior a la Universitat, tant FP com a Secundària. La idea és apostar per una formació continua a Secundària ja que considerem que la Selectivitat està malauradament orientada cap a una nota i no cap a l’ensenyament.

          Per últim, vam introduir al debat la qüestió de l’habitatge i el transport. Després de constatar que, particularment a Barcelona, són problemàtiques emergents; vam trobar oportú que en el futur les demandes del moviment estudiantil han d’anar encaminades per aquest camí. La condició d’estudiant és un condicionant determinant per caure en la trampa de la precarietat.

          Un cop van concloure els debats i les aportacions de les diferents companyes i militants va arribar la cloenda l’endemà on vam gaudir de l’assistència de diferents organitzacions i sindicats afins que van fer petits discursos sobre els reptes de futur i les solucions que ha d’aportar el moviment estudiantil a les problemàtiques que havíem plantejat anteriorment; en tot cas, totes vam estar d’acord sobre la importància d’actuar totes plegades per assolir l’educació que totes desitgem i mereixem.

          Finalment, es va crear la nova executiva, amb cares noves i moltes ganes de fer treball de camp per millorar la vida de les estudiants que es i serà sempre el nostre principal objectiu.

          Educació gratuïta i de qualitat, per un futur amb consciència crítica, just perquè ens deixi ser lliures i de totes.

             El passat 17 de Novembre, quan totes vam sortir al carrer demanant la Universitat Gratuïta dèiem que era un moment oportú, quasi perfecte per portar a terme aquesta demanda. Sabíem que era una proposta molt ambiciosa, potser i fins i tot, podem pensar que era de màxims.

        Després d’això, el moviment estudiantil va aconseguir reunir-se a Secretària d’Universitats, tanmateix, vam conèixer un altre cop la negativa de l’Arcadi Navarro de no reduir els preus de la Universitat. Aquest mateix personatge deia que les rendes més altes estaven pagant més per accedir a la Universitat (pública). Però per sorpresa de totes l’OSU va presentar un informe que desmuntava tot això, que deia bàsicament que ens estaven prenent el pèl. La situació va arribar a punt de surrealisme suficient per arribar a sentir que “la universitat catalana és extraordinàriament bona i no és cara”, quan totes coneixem persones que no han pogut entrar a la Uni per culpa dels preus o que almenys han tingut que esforços monumentals per pagar-se el grau.

           Més tard vam conèixer, el 20 de gener que JuntsPelSi no votaria a favor de la reducció de la rebaixa de les taxes amb tot el parlament en contra fins i tot PP i C’s.

               Valents innocents. No només centenars de nois i noies es queden fora de la universitat cada any, el problema es que cada any, les que la podem pagar, som literalment saquejades per poder arribar al nirvana social que sembla ser l’educació universitària.

         A totes ens afecta, totes patim les fuetades de les retallades, les partides del pressupost “processista”: no només per una societat futura que ignora una part de la societat perfectament vàlida però impossibilitada econòmicament, sinó també pel nostre interès propi, pel personal i per les estudiants en conjunt.

           AEP, juntament amb altres organitzacions i assemblees, ha convocat mobilitzacions pel dia 2 de març. Perquè no podem deixar que ens segrestin la universitat, però tampoc la veu, tampoc les idees, tampoc el cor i tampoc el futur. Contra la divisió social, ens hi trobaran plegades. Guanyar una universitat pública i de qualitat, on totes som benvingudes, no és una possibilitat, és una obligació moral com a usuàries del monopoli lucratiu que actualment impera. Guanyar l’educació, per guanyar consciència crítica, per guanyar el futur.

 

Des de AEP us animem a totes a fer pinya aquest dissabte a Plaça Urquinaona a les 16H. Us animem perquè no serveix quedar-se a casa i fer piulades en favor de les refugiades, hem d’actuar. Us animem perquè fa falta pressionar a aquells que no els hi deixen entrar, us animem perquè no hauríem de necessitar manifestar-nos perquè els Drets Humans es compleixin.

Cap persona és il·legal, per això hem de garantir que puguin continuar amb la seva vida als llocs on arriben. Com a estudiants, no podem imaginar-nos haver de marxar del lloc on estem vivint, on ens estem formant forçats per una guerra injusta. Per això, en un món que sembla que es gira en contra dels vulnerables, no hem de quedar-nos quietes, no fer res és posicionar-se en contra. Hem de garantir, llavors, no sols que els refugiats arribin bé al nostre país, però també hem d’assegurar que puguin continuar amb el projecte de vida que havien començat a casa seva. Que es formin a les nostres Universitats, que gaudeixin de la nostra sanitat, que els seus fills vagin a les nostres escoles. Tenir un tracte fraternal i solidari. A casa nostra, tenim les capacitats i la gent com perquè això funcioni. Els carrers han demostrat voluntat com per fer-ho. Us esperem a totes i per totes, per la dignitat, la justícia i la solidaritat a Plaça Urquinaona, llestes per dir: SOM SOLIDARIES, SOU BENVINGUDES!