El novembre del 2018, el Parlament de Catalunya va iniciar els tràmits per aprovar l’avantprojecte de Llei de contractes dels serveis a les persones, més coneguda popularment com a “Llei Aragonès“.

Aquesta normativa, que és la transposició d’una directiva de la Unió Europea aprovada l’any 2014 (la 2014/23UE) que diu que si uns serveis poden ser oferts per les administracions públiques, no cal que surtin a concurs públic, vol esdevenir un marc regulador per la contractació d’aquells serveis que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de vida de les persones.

L’any 2013 el Departament d’Ensenyament va signar un conveni de col·laboració per posar en marxa un partenariat públic-privat (Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Financers i BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell, Santander i Caixa Enginyers, amb el suport del Col·legi d’Economistes de Catalunya i la European Financial Planning Association) i fer arribar, de forma gratuïta, l’EDUCACIÓ FINANCERA a tots els centres educatius.

Hi ha una relació inversament proporcional entre la contribució al canvi climàtic, responsabilitat que recau en el desenvolupament industrial dels països occidentals, i els seus pitjors efectes, que patiran les nacions colonitzades de les zones intertropicals, especialment Àfrica Central, el Sud-Est Asiàtic i el nord de Sud Amèrica. Aquest mateix patró es reprodueix dins de cada país: qui menys contribueixen en el canvi climàtic seran qui més ho patiran. Llavors, veiem, com les emissions són una qüestió de rics i pobres. Segons un informe d’Intermón Oxfam de 2015, el 10% més ric de la població mundial produeix el 50% de les emissions de CO2 per consum individual, mentre que el 50% més pobre quasi no arriba al 10% de les emissions globals.

En els últims anys el país ha patit una forta retallada de drets i llibertats fruit de l’ofensiva repressiva de l’Estat contra la voluntat democràtica del poble català en el seu conjunt. Les identificacions, persecucions, enregistraments i operacions policials els dies previs al referèndum així com les penes demanades per la Fiscalia i l’advocacia als líders sobiranistes de les entitats civils i de la resta de líders polítics han sigut manifestacions de l’actitud vergonyosa del govern espanyol cap dit conflicte polític, dificultant la cerca d’una solució consensuada i dialogada.

Són temps d’inestabilitat i precarietat. La pitjor cara del neoliberalisme es manifesta en una retallada de drets laborals i sindicals que s’han produït de forma perllongada i sistemàtica durant els últims anys: les polítiques d’austeritat han afectat a tots els espais de la nostra vida, des dels drets de l’educació o l’habitatge fins a les condicions laborals de les treballadores. Les conseqüències d’aquestes retallades són extremadament dures: joves que no poden accedir a estudis superiors pels alts preus de les matrícules i, alhora, condemnats a la precarietat laboral per poder construir-se el seu futur, sols, en un món que renuncia a tot sentiment de col·lectivitat i que els deixa de banda.

Fa 50 anys, persones fartes de no poder ser, pensar i expressar-se com volien, de sentir que les seves identitats no entraven en el sistema, van negar-se a ser identificades per la policia. Casades de la impunitat policial i de l’estigma social, Marsha P. Johnson i Sylvia Rivera van trencar el silenci de la comunitat LGBT. El 28 de juny de 1969 , a Stonewall Inn, vam ser revolta. Vam canviar les normes, vam trencar el silenci i vam sortir juntes als carrers a visibilitzar-nos, a lluitar-nos.