Error: Only up to 6 modules are supported in this layout. If you need more add your own layout.

Author Archive

La infantilització de l’estudiant

Written by AEP-UPF on . Posted in Comunicats, UPF

 

Una de les conseqüències més palpables de l’ implantació del Pla Bolonya és la de tractar a l’estudiant universitari com si encara estigués al institut. És curiós com es ficava molt de èmfasis en l’autonomia de l’estudiant a l’hora de defensa aquest pla quan, tant en la pràctica com en la teoria, era totalment al contrari. L’obligació d’assistir als seminaris (sota pena de suspendre l’assignatura), l’excessiva carga de treball (que impedeix conciliar la vida laboral i la vida d’estudiant; hem de dedicar-nos a temps complert al estudi), el tutor de seguiment durant tota la carrera i la infravaloració del títol de grau ens permeten deduir que, ara per ara, la universitat es només una extensió del batxillerat. De fet, el que abans representava una llicenciatura (tant de nivell com de reconeixement) avui en dia només es pot equipara a grau i posgrau (o màster).

 

A la nostre universitat, això encara està més intensificat. Sempre hem tingut la fama de tenir un sistema molt paternalista (la UPF va ser de les més fervents defensores del Pla Bolonya) i, actualment, poques diferències podem trobar amb el tracte rebut a un institut qualsevol. En el nostre D.N.I. pot ficar que som majors d’edat però no ens enganyem, no ens estan preparant per la vida real (sort que hi ha pràctiques obligatòries, a quart o tercer curs, que serà el únic moment que podrem veure com funciona la vida real).

 

Si a tot això li afegim l’augment de les taxes, l’elitització subsegüent, el projecte de fer del claustre un òrgan consultiu i l’eradicació del paper crític de la universitat ens acabem trobant que la universitat s’està convertint en una bombolla bastant snob, desconnectada de la realitat i que impedeix que l’alumne pugui créixer i madurar. Que estan a la universitat encara necessitis un tutor que et guiï i t’orienti es bastant clarificador de tot això. Per desintoxicar-nos dels líders, de la verticalitat, de les estructures de poder i dependència, és un imperatiu autogestionar-se des de la universitat, recuperar les nostres vides. Abans, amb la llicenciatura, l’autonomia del estudiant estava molt més assegurada i t’obligava a aprendre des de els 18 anys a gestionar-te el temps, a viure de forma més independent. Hi havia temps per participar a la vida estudiantil, per ser un ciutadà crític (en comptes de domesticar-te), per treballar i, per sobre de tot, per aprendre a afrontar la vida real.

 

Potser aquestes reflexions és troben fora de lloc i ja han donat per suposat que tots hem de tenir un grau i que l’educació superior comença realment en el màster o posgrau. D’aquesta forma s’afegeix un filtre més a la mobilitat social  i s’asseguraran els privilegis de classe.

25N el dia internacional en contra de les violències de gènere

Written by AEP-UPF on . Posted in Comunicats, UPF

S’apropa el 25 de novembre, un dia que està a primera plana de l’actualitat, un dia en què a Catalunya se’ns crida a les urnes per manifestar el nostre posicionament envers l’estat de la qüestió política, econòmica i social a través de nostre vot. No plantejarem aquest diumenge com un dia crucial en el futur del país, ja que no ho creiem així: el dia 26, les coses seguiran més o menys igual per als qui van aprofitar una victòria electoral en un context de crisis econòmica per a legitimar un seguit de mesures restrictives (que en diuen d’austeritat) que estan anul·lant les possibilitats de viure en condicions dignes a una gran part de la població, sempre en favor de les classes dominants, que han seguit enriquint-se gràcies a les dinàmiques del capitalisme neoliberal, cada cop en un estadi més despietat i desafiant.   És per això que trobem fora de lloc que CiU hagi convocat eleccions ara, sabent que potser en dos anys més de legislatura s’hagués posat per fi en evidència i li fos impossible amagar la direcció real de les seves polítiques (desmantellament dels serveis públics, privatitzacions, dissolució de les ajudes i drets socials…), i aprofitant-se d’un sentiment nacional que està explotant per a fer-se seu un discurs que mai li ha pertangut, i així amagar totes les accions del seu mal govern -que no dista tant del de l’espanyol, donada la dependència d’ambdós a qualcom que té més veu: els bancs, Europa i els mercats. Però encara ens sembla més desencertat que ho faci en una data com el 25 de novembre, el dia internacional en contra de les violències de gènere.   D’entrada, el fet de concertar una jornada electoral en una commemoració com aquesta ja suposa o bé una ignorància pel fet, o bé un menyspreu per la reivindicació que comporta el 25N. Però si ens aturem a analitzar-ho, no només és això, sinó suposa la invisivilització de la problemàtica de gènere, en concret de les violències de gènere. I d’aquesta manera s’esdevé, a més, un altre tipus de violència: imposar un afer de manera prioritària per sobre d’una lluita que, si ja de per si, té poca repercussió en el dia a dia, s’afebleix encara més enfront de tot el ressó mediàtic propi d’unes eleccions. Per acabar d’enllestir-ho, la Junta Electoral ha prohibit la manifestació que, com cada any per aquest dia, ha de sortir a cridar en contra de qualsevol tipus de violència envers dones i nenes. Com és possible que havent marcat aquesta data, no poguessin preveure que no ens quedaríem callades i callats?   El 25 de novembre anirem a votar, i també anirem a la manifestació per recordar les víctimes de violència masclista, i per sensibilitzar la societat sobre aquest problema que trascendeix l’àmbit domèstic i esdevé estructural. I també per fer-los veure que no és responsable fer el que han fet amb aquesta data: relegar-la a un segon pla, restar-li importància, quan és en realitat la cita a les urnes el que és simplement un diumenge que no té un dia fix en què dur-se a terme i que podria haver estat qualsevol altre si s’hi haguessin mirat més.

A la UPF es canvien professors, alumnes i PAS per vàters i portes

Written by AEP-UPF on . Posted in Comunicats, UPF

Començat aquest curs 2012-2013 a la UPF hem pogut notar en l’ambient que diverses coses han canviat. Ens han pujat un 66% el preu de la matrícula (quan a la majoria de països d’Europa -Suècia, Noruega, Finlàndia, Rep.Txeca, Dinamarca, França etc- no es paga ni un sol euro o menys de 200 per curs) provocant que aquest curs siguem menys (un 10% menys d’estudiants, no estem totes), les beques han patit una retallada del 11%, han acomiadat als líders sindicals de la UPF així com a molt personal docent (utilitzant el subterfugi de la no renovació de contractes a professors associats). Una cosa però ens ha sorprès enormement, els nous estudiants no hauran pogut notar el canvi però per els que portem un temps aquí ens ha pres completament desprevinguts: hi ha hagut una renovació dels serveis per a homes així com de les portes de l’edifici Roger de Llùria. Ens agradaria saber quan han costat aquestes “pijadas” fetes en una època d’austeritat que només serveixen per alimentar l’esnobisme de la UPF. En efecte, els serveis dels homes estaven completament nous l’any passat, molt millors que els que tenim la majoria de nosaltres a casa nostre. La reforma ha consistit en treure els urinaris, pintar unes parets que estaven en perfecte estat i canviar algunes cosetes. Possiblement el cost sigui bastant elevat per bany reformat, a més de les noves portes que no només semblen de molt bona qualitat (i, per tant, molt cares) també consumeixen més energia (per tant, més calers) que les anteriors (aquestes necessiten d’un sistema elèctric que les faci funcionar, les anteriors, no). Ens preguntem, saben els antecedents del nostre equip rectoral (els caps de setmana a hotels de luxe a terrassa pagats amb els nostres diners) si no hi hagut cap desviament sospitós de diners durant l’ùltim curs que han hagut de justificar amb aquestes innecessàries reformes. Si els hi concedim el benefici del dubte (serem bons per una vegada i no pensarem malament) tampoc podem comprendre perquè s’estan realitzant aquestes despeses quan s’està retallant en el nostre servei educatiu. Possiblement sigui aquest el model que definitivament volen implantar: tenir els edificis més bonics del món, tot molt net i nou però una qualitat educativa mediocre. Tot apariències, tot superficial. A més del malversament de fons públics que tot això implica…si ens pujen les taxes de forma injusta com a mínim volem tenir una inversió en més professorat o en més gent de PAS, no volem banys nous, no volem portes noves (sobre tot saben que ja eren nous abans i no necessitaven de cap mena de reforma). Ens sentim indignats i humiliats. No pot ser que ens estiguin predicant el dogma de la fe en la austeritat per una banda i després es gastin els diners en tonteries, sempre deixen de banda a tot l’alumnat i el professorat. No volem que els diners fruit de la pujada de taxes es destinin a urinaris nous o a portes noves o a augmentar les butxaques dels cleptòcrates del equip rectoral.  Hem de dir prou.

Què està passant?

Written by AEP-UPF on . Posted in Comunicats, UPF

Aquest dimecres a les 19h al Campus de la Ciutadella de la UPF, col·loqui amb la Miren Etxezarreta, professora de desenvolupament econòmic i política econòmica de la UAB, i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Ens explicarà i respondrà qüestions que ens ajudin a entendre l’actualitat econòmica i social actual des d’un punt de vista crític i didàctic. Us hi esperem! Image

Sobre els acomiadaments a delegats del comitè d’empresa, defensem els drets laborals!

Written by AEP-UPF on . Posted in Comunicats, UPF

Hem sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anulat la readmissió del President del Comité d’Empresa del PDI laboral de la UPF, Xavier Perramon, que va ser acomiadat durant el curs passat. Tal com es va mencionar en el comunicat que el Comitè d’Empresa va fer rebutjant aquesta decisió, amb la no renovació del contracte del professor es vulnerava “la llibertat sindical i els drets de negociació col·lectiva reconeguts a les normes de l’Organització Internacional del Treball, a la Constitució (article 28) i a l’Estatut dels Treballadors (article 64)”. Perquè, de fet, suposava una represàlia envers la persona en qüestió, solament pel fet de ser representant sindical. En aquell moment, es va dur al jutjats aquest acomiadament improcedent, i el Jutjat Social núm. 28 de Barcelona va declarar-lo nul, obligant a la UPF a readmetre’l. Així es va fer. Ara, el TS ha declarat nula aquesta sentència, i en Xavier ha estat expulsat del seu lloc de treball. I no és l’únic: a Antonio Márquez, delegat del mateix comitè, tampoc no se li ha renovat el contracte. A l’AEP-UPF ens posicionem en contra d’aquests acomiadaments, no només pel fet de que considerem que posen en perill els drets dels treballadors i treballadores, utilitzant mesures d’aquest tipus contra persones que lluiten per ells, i a mode d’amenaça per a la resta de persones que participen d’algun sindicat o comitè; sinó perquè les retallades en professorat docent i investigador, així com professorat associat, són un dels molts atacs a la qualitat de l’educació pública, i se sumen a les polítiques de desmantellament dels serveis públics, fent pagar a la població les conseqüències d’això que anomenen crisi.

El rector de la UPF segueix recolzant l’augment de taxes

Written by AEP-UPF on . Posted in Comunicats, UPF

L’equip rectoral de la nostra universitat es nega a recollir les reivindicacions dels i les estudiants pel que fa a l’augment dels preus de les matrícules que es preveu per al curs vinent. Malgrat haver-se mostrat clarament en contra del reial decret llei 14/2012 per haver-se aprovat sense tenir en compte la opinió de les universitats i per ser considerat inconstitucional, Joan Josep Moreso, el rector de la UPF, considera que l’augment de taxes universitàries que el Reial Decret implica és assumible per a la majoria de famílies. Cal, diu, que facin un esforç donada la situació econòmica actual. En la seva línia, el nostre rector no ha dubtat en posicionar-se a favor d’apujar el preu dels estudis universitaris fins a un 66%, fet que dificultarà l’accés a un nombre encara més gran de persones als estudis superiors. El dimecres 30 de maig un grup de sis estudiants de les assemblees de facultat es van reunir amb el rector i altres membres de l’equip de govern per aconseguir que la UPF es manifestés en contra del Decret-llei i tot el que la seva aplicació comporta: la pujada del preu de les matrícules i el detriment de les condicions laborals de professorat (que veuen com s’amplien les seves hores docents) entre altres. A més, els estudiants exigien que hi hagués un compromís a efectuar una comptabilitat analítica que mostrés quin és el preu real que paguem dels nostres estudis. Així es volia evidenciar que és més del 15%, contradient el que el govern ha dit fins ara per a justificar una pujada tant dràstica del cost. Durant aquesta trobada, Josep Joan Moreso va respondre a la demanda dels estudiants presentant un document per a ser aprovat al claustre del divendres 1 de juny. Aquest instava a tots els claustrals, representants de la tota la comunitat universitària, a posicionar-se a favor d’una “pujada de taxes, sempre i quant aquesta vagi acompanyada d’un increment de les beques”. El document fou aprovat pel claustre en la sessió esmentada. A l’AEP-UPF entenem que no és suficient que pugin les beques per a compensar el preu desmesurat que s’haurà de pagar per a estudiar a una universitat pública. L’augment de taxes suposa una escletxa econòmica més ampla i cada cop més difícil de superar, aquells que no aconsegueixen beca, tindran el seu dret a l’educació vetat. Cal sumar a tot això que les dificultats de trobar feina que té l’estudiant, tant pel context actual com pels obstacles que hi posen els horaris i el tipus d’avaluació de la Pompeu, suposaran que per a moltes famílies sigui impossible assumir pagar tants diners cada any. Així doncs, AEP-UPF aposta per un mínim al que no renunciarà, així com ho fa l’Assemblea General d’Estudiants de la UPF: la congelació de les taxes per tal d’aconseguir que l’educació sigui accessible per a tothom, és a dir, gratuïta. A l’hora, volem plantejar un debat sobre una fiscalitat més justa: creiem que és a través dels impostos i del repartiment dels mateixos com es financen els serveis públics; mai a través de permetre l’accés restringit als estudis superiors a una elit social que s’hegemonitza a través del mateix sistema. NO a l’elitització de la universitat, no a la pujada de taxes: SÍ a una universitat pública i de qualitat.