Error: Only up to 6 modules are supported in this layout. If you need more add your own layout.

Apropem distàncies: T-Estudiant

Written by aep on . Posted in Comunicats

I tu, com et mous? Actualment no existeix un sistema de mobilitat especial per a les estudiants de Catalunya, depenent d’on es situen els diferents campus universitaris trobem diferències en el desplaçament: a Barcelona trobem un sistema de mobilitat integrat, però l’oferta de transport públic al territori és molt heterogènia. I això genera una desigualtat, una despesa sovint no assumible per a l’estudiant.

Les tres grans universitats catalanes es situen dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en la qual el transport públic funciona d’acord amb un sistema de mobilitat integrat -on metro, autobús, bus nit, rodalies i ferrocarrils funcionen amb el mateix bitllet- basat en zones. Aquest funcionament, però, és irracional: no són proporcionals en la distància. Mentre la zona 1 té un abast mitjà de 30 quilòmetres, la resta de zones es mou en l’interval de 10 a 15 quilòmetres. Això fa que, havent una ponderació específica en el preu pel canvi de zona, un bitllet dels més utilitzats com la T-10 dupliqui el seu valor de zona 1 a zona 2. Aquest canvi suposa una discriminació territorial, una sanció a l’estudiant que viu més allunyat de Barcelona i pels municipis que actuen com a frontera que pateixen grans salts en el preu. I aquesta situació ens porta a les estudiants a comprar títols de transport com la T-Jove, la qual garanteix el desplaçament per a menors de 25 anys de forma il·limitada durant 90 dies consecutius. Però clar, la T-Jove no val igual en les diferents zones, el seu preu oscil·la dels 105 als 300€ a l’última zona.

L’accés els campus universitaris de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Lleida i de la Universitat de Girona a través del transport públic no té títols integrats fent variar el preu segons la distància o l’operador del servei. Això provoca que no es garanteixi el dret a la mobilitat en una situació en què els desplaçament poden arribar a ser una despesa important en l’economia familiar de l’estudiant, i fa més atractiu l’ús del vehicles privats que del transport públic. Per sort, però, trobem que les ATM de Girona, Tarragona i Lleida en diferència de Barcelona, les tarifes es troben congelades.

Necessitem un transport públic just i sostenible, necessitem que la distància no sigui un problema per a estudiar a la universitat. Pal·liar aquesta necessitat passa, per exemple, per l’establiment d’un sistema de beques mobilitat a través de les quals cada universitat o administració pugui distribuir a aquelles estudiants que no puguin cobrir els costos de desplaçament. Però aquesta mesura no és l’única forma de trencar les desigualtat territorials associades al desplaçament: cal treballar per assolir una T-Estudiant.

Proposem la creació de la T-estudiant entenent-la com una targeta que doni accés a totes les formes de transport públic de Catalunya, que duri tot el curs acadèmic -del dia 1 de setembre fins el 30 de juny-, i que no presenti restriccions d’edat, ja que la universitat pública és un espai de formació personal, no només professional, i ser major de 25 anys no ha de ser un impediment. Aquest model de targeta tampoc hauria de presentar restriccions de zones: totes les persones tenen dret a estudiar independentment d’on sigui la seva residència i de la divisió territorial del transport, eliminant qualsevol greuge comparatiu per a l’estudiant que viu a Barcelona. A més, hauria de sortir a un preu popular i assumible tenint en compte la situació socioeconòmica de les estudiants usuàries.

El transport públic ha de ser una eina més per a trencar la discriminació territorial de les estudiants i, per tant, hem de buscar formes com les beques mobilitat o la T-Estudiant que siguin capaces d’actuar sense sancionar les distàncies, sense restriccions d’edat, d’acord amb la durada del curs acadèmic i a un preu accessible per a tothom.

Tags: , , , , , , , , ,