Després del detonant de Stonewall, la comunitat LGTB va guanyar molta influència i, a través de l’activisme, va aconseguir posar en escena la lluita per la igualtat de drets. Malauradament, molts espais suposadament inclusius rebutjaven o marginaven a les persones bisexuals. A causa d’això, Wendy Curry, Michael Page i Gigi Raven, tres protagonistes de l’activisme LGTB dels anys noranta, van crear el dia internacional de la visibilitat bisexual, fixat el 23 de setembre.

La bandera bisexual va ser dissenyada per Michael Page: la franja rosa representa l’atracció al mateix gènere, el color blau representa l’atracció al gènere oposat i la franja violeta del mig representa l’atracció a tot l’espectre de gènere, definint així la bisexualitat com l’atracció cap a més d’un gènere. El simbolisme de la bandera evidencia com la bisexualitat desafia el monosexisme i el binarisme que tan profundament arrelats estan en la societat.

No només les persones cisheterosexuals tenen la capacitat de discriminar al col·lectiu: Dins la comunitat LGTB, alguns sectors intenten justificar la bifòbia adduint que les persones bisexuals gaudeixen d’un privilegi que han anomenat “straight-passing”. Tanmateix, no es pot anomenar privilegi a un benefici que s’obté a través de la invisibilització i la invalidació. Aquests discursos fan de l’opressió una competició en comptes de reconèixer-la com un enemic que tots hem de combatre braç a braç. També hem d’adoptar una posició ferma contra moviments reaccionaris dins la mateixa comunitat. N’és un exemple l’Aliança LGB que, a més d’atemptar contra la dignitat de les persones trans, fa cada vegada més evident el seu rebuig cap a les persones bisexuals.

Els prejudicis contra les persones bisexuals es veuen agreujats per la divulgació històrica, que ha contribuït al fenomen conegut com a “bi erasure”, i pels mitjans audiovisuals, on les dones bisexuals són hipersexualitzades i els homes bisexuals infrarepresentats. Tot i la influència que els mitjans de comunicació i divulgació exerceixen sobre la població general, hem d’advertir que els prejudicis són fruit de la ignorància i, per tant, hem d’utilitzar l’eina més poderosa per combatre’ls de manera efectiva: l’educació. Per això, apostar per una educació pública, progressista i de qualitat és apostar per una societat inclusiva, crítica amb els prejudicis i resistent contra els discursos d’odi.

Contra la ignorància, educació de qualitat

Contra la bifòbia, visibilitat i orgull!